Gràcies al Google viatjo (navego)

9 d’oct. 2010, 12:17 publicada per Andreu campanario ponga
Gràcies al Google viatjo (navego) i viatjo a altres zones de la meva actual “ampliació de Memória”, facil, asequible, util i divertida.

Al voltant de dos quarts de set ,

em va sorgir com una mena de energia, energia que va a començar a créixer , vinga créixer. Va petá i va surgir com una mena de pou de petroli, del que lo mateix sortien ideies que emocions, xorros de il·lusió em venien a la Memòria , les divers èpoques de la meva vida. M’en vaig voler imaginar quan vaig néixer a la Lactància en la Gran Via amb les vegades que he aconseguit que la Txonita, la meva mare Revivint amb mi coses sobre el pasat, es divertidíssim escoltar-la, veure le i sempre hi ha ries en aquestes tertulies,  a ella li encanta “explicar ventis” que diuen alguns  i a mi m’ha donat molta informació, molt coneixement i moltes coses en que pensar.

No eren les set i ja tenia un llapis i la meva MolesQuin vermella, vaig imaginar que bo que seria compilar alguns núvols de aquesta mena de firmament de il·lusions que vinc construint.

Viatgo a la Memòria i veig el que he viscut des de Abril 2006, en que, de nou em fan fora de una empresa relacionada amb un banc, en aquest cas el Sercopyme de Banesto una mena de SIC, pero en la Xarxa

M’estic mes estona en la zona de la Memòria on estan les conclusions de haver treballat, de ser empresari i de ser autònom en 42 dels meus 59 anys.

 Una estona mes en una encantadora zona de la Memòria o estic en Villa Maria, amb la Uma la setmana “santa” de aquell 2006, recent despatxat del que em donava uns €s cada mes i pensant en aconseguir “per pagar” i viure a partir d’aquell moment

Tertúlies amb Uma i amb la Maica que em van portar a La Memòria, zones plenes de motius que em van ajudar a veure que no era gens bo, per Uma, ni per a mi, ni per la majoria de les bones persones del meu voltant i del mon mundial, treballar per els desalmats, construir los eines, donant los idees per gestionar i estendre els “seus negocis” animant los i engrescant los a ampliar les seves xarxes, les seves cortes els seus seguidors, fent , a sobra, pedagogia entre els seus  visirs, nobles i entre aquells que volen ser com ells,   

Vaig agafar un núvol,  el Núvol de les Gracies i vaig PENDRE UNA DECISISÓ  presentar el dilluns la meva compilació

Vaig començar a imaginar que bo potser per moltes persones construir el seu Núvol de les Gracies, que bo que es que es persones convertissin la informació en coneixement i que bo seria per ells disposar de ell gracies a la Xarxa, Gracies al Google, Gracies a les seves eines.

Vaig llegir las bases, la data límit i e va venir frases, preguntes, les metes

Eren les 8 i les frases, preguntes meves, preguntes que em farien altres havien acaparat la meva atenció i les Zones de la Memòria tan ben relacionades, amb aquella brillantor i tan vives s’omplien de foscor, de una forma progressiva.

Es veritat no tindré temps, es dilluns, en una plica, 3 copies, una muntanya i tens que fer alló de Villa Maria, els números, la transferència al Orlando, les factures del segur per enviar al Cele. Em semblava que lo lògic i raonable fos que oblides el tema

També es veritat  nomes es compilar, ja esta tot fet que es a la tarda del dilluns , podré imprimir ho. No tens tonner (ara m’estic aixecant)

De nou el pou comença a treure il·lusions , a mostrar la seva energia

Sembla com si parles i fa pensar que viatjar al Nuvol de les Gracies es gratis i la gent no ho sap, es mes, ja se’n ocupen els desalmats que sembli que no es un espai, la Memòria , que entri en la cadena de productivitat

 Viatjar al Núvol de Les Gracies es per tot hom i en el Nuvol de Les Gracies esta l’anima.

Eduard Punset diu que l’anima esta al cervell, per tant si el Nuvol de les Gracies esta en la Memòria , vol dir aixó que el Nuvol de les Gracies es la part mes important del cervell.

Dos cuarts de nou i la decisió esta presa faré la compilació, la imprimiré a la impremta del carrer Industria , la ficaré en una capsa de cartró que será la Plica i tinc un cap de setmana.

Vaig decidir també no dir ho a ningú amb el que tenia de perill perque nomes estava compromès amb mi , però el pou nomes feia que dirli als llapis que anotes alguns dels components del núvol, una mena de guió.

Li vaig dir a mi abuelito, que li semblava, li vaig preguntar i llavors el pou va començar a bullir amb una configuració diferent, bullia com ara ho faria un volcá, constanment.

A les 9 ja havia canviat el Xip , que si les Tertulies, que si los enQüentros, que si la Gent Gran i com trobar nous canals per impulsar la activitat dels comerços, de com publicar models per l’impuls de la Vall d’Aro, de les Valls de Catalunya, del Turisme de com fer millores sencilles en l’atenció sanitària de Pare Claret, de com fer jugar a Gaudi, On son les Gracies de Gracia i on esta la Sal de Gijón que diu la campanya del Ajuntament que es la Sal de Asturias,

El follon que tenia entre mans m’aconsellava que pares que em deixes de compilacions i que em dediques a resoldre les equacions que porta la necessitat de tenir ingressos recurrents. I la compilació va agafar el nom de projecte per fer.

Vaig anant centrant el foco, durant els 101 Km. Des de La Nova Gràcia a Villa Maria la pluja ,

Vaig seguin centrant el foco amb els millors inspiradors , mi barrio , la rumba blanca., Los angeles son necesarios  el Gato Perez, el Maresme, el mar, la Selva , l’Empordá, La Vall d’Aro

Fins i tot el cotxe que m’havia deixat “niquelat” el Jordi em van tornar a posar les ulleres del futur i l’importancia de les Gracies del pasat en la construcció de UN ALTRE MON I tot em deia que ES POSIBLE .

Viatgo a la Memòria i veig el que he viscut des de Abril 2006

Tertúlies amb Uma i amb la Maica que em van portar a La Memòria

que bo que es que es persones convertissin la informació en coneixement

Vaig llegir las bases, la data límit i e va venir frases, preguntes, les metes

Eduard Punset diu que l’anima esta al cervell, per tant si el Nuvol de les Gracies esta en la Memòria , vol dir aixó que el Nuvol de les Gracies es la part mes important del cervell.

Comments