incuba, La Gràcia de les coincidències està en La Memòria

Motivar se a un  mateix des de l’incubació a la compilació que tens davant els ulls

voler construir el futur una mica cada dia

O sigui deixar se portar per les il·lusions, connectar el cor amb el cap anar a buscar imatges a La Memòria, com agafar el metro i anar des de La Pau a la Trinitat, com agafar el vueling i anar a Madrid per estar amb l’Uma, com agafar el tren per anar a Gijón o a Alcazar de San Juan.

Els viatges a la Memòria son mol mes senzills, no has de comprar bitllet, no tens horaris, son gratis.

Imatges que evoquen emocions, emocions que provoquen energia, Gracies a viatges a La Memòria

L’Incubació de aquesta compilació

Començà dijous 17 quan vaig conèixer l’existència de la primera edició del Premi Angel Rozas convocat per La Fundació Cipriano Garcia

La nit abans havia vist, res un flash, a Josep Salvat presentador de inspiradors i atractius documentals a TV3, la Televisió de Catalunya. Al veure’l me’n vaig anar a un tros de la meva memòria, el dia que es va fer un homenatge a Cipriano Gracia, el Cipri, en el teatre Romea de Barcelona. Un acte mes enlla de emotiu, que va conduir excepcionalment en Josep Salvat i en el que , en l’acomiadament vaig aixecar el puny amb ganes junt amb un petit grup de camarades al son de la Internacional i el Segadors.

Me’n vaig anar, en un no res, a un altre tros de la Memòria on hi havia un munt d’emocions que vaig tenir al veure a Raimon en un recital al seu poble natal Xàtiva que van retransmetre en TV amb motiu de les celebracions de l’Onze de Setembre de aquest excepcional any 2010 

Gracies a Rocher

9 d’oct. 2010, 12:42 publicada per Andreu campanario ponga


Eren les dues i he pensat que les copisteries tancaven al migdia. He surtit per el barri i, com m’imaginava, el meu veí del carrer Industria esta tancat i no puc confiar en que obri a les 4, que encara em donaria temps de fer les copies, enquadernar les i arribar a Via Laietana 16 abans de les cinc.

Gracies a Alex, l’encarregat de una copisteria del carrer Girona, m’he anat cap a cas amb el compromís que obriria puntual a les quatre i que si estava ahí ho aconseguiríem en una mitja hora.

En el camí, em deia que per que no aprenc a a no anar sempre a ultima hora, que potser ja tenia prou amb haver fet la compilació i nomes tenir pendent de verificar i corregir al català que,  encara que es el meu idioma i el porto en el cor vaig ser conscient de la seva existència i importància amb un dinar de germanor amb en Josep Benet al que vaig estar convidat gracies a Xavier Bota Ill.

Es per això que invoco a la comprensió del lector per les faltes o incorreccions gramaticals que poguí trobar.

Per si tenia algun dubte en fer l’entrega m’he trobat al meu amic Rocher que m’ha parlat de un company del SIC el Jordi Plana que li han donat la incapacitat total i ha perdut de una forma rellevant la mobilitat. Per en Jordi Plana una carinyosa dedicatòria d’aquesta compilació


Gracies a Samba

9 d’oct. 2010, 12:41 publicada per Andreu campanario ponga


Vaig sentir  Victor Jara “un grano no hace granero pero ayuda compañero”  i vaig contemplar els millors auguris per el Núvol de les Gràcies en els 180 º sobre Villa Maria

Els auguris em van fer emocionar i els vaig sentir quan, jo sol em prenia una 0,0 de San Miguel fumant  un poorito, plovia i feia sol alhora i va aparèixer, a sobre de Villa Maria, dos arcs de San Martí impressionants a la vegada que deixava de ploure.

Dilluns, amb 5 hores de plaç i 10.429 paraules de la meva compilació, ha sonat el timbre i ha aparegut samba Gueye per la porta a Samba. Gracies a Samba al qe vaig coneixer en el tren de Madrid Barcelona quan l’acaven de deixar junts amb els 90 “negritos” qe es van instal·la en el vago en que jo viatjava.

Gracies a Samba vaig fer unes practiques de frances en el transcurs del viatge. Gracies a Samba i els seus companys vaig apendre que les persones que vene en Kayuco, Galoolothio en Wolof, la llengua de Senegal. Ara acaba de marxar i ens ha explicat coses a la Maica, a mi i a l’Ivó que ens han deixat blancs, que si al representant del FMI , Xavier Segurali va fer un obsequi en nom de un dels distintius i orgulls del poble Senegalès, la Teranga, la hospitalitat, el president de Senegal no fa un any li va “obsequiar” amb una compensació de dos cent mil €s “per que no expliques algunes coses” que havia vist. Ens ha dit que en Xavier Segura va posar immediatament els diners a disposició del president del FMI i el va informar de algunes deades que estarien poc clares.

Samba ens ha dit també que despres de quatre anys que fa que ens vam trobar en el tren encara no te papers i que estan pendents en la oficina del Ministeri de Treball i inmigració que hi ha al costat de casa, en el passeig de Sant Joan. Que potser encara li queden dos anys

Gracies a Samba ens hem enterat que el consulat de Barcelona, que ostenta una senyora, els cobra per els tràmits el doble que si ho fessin a la ambaixada en Madrid.

Gracies a Samba hem sabut  que el president de Senegal acaba de inaugurar un monument en Dakar que ha costat vint milions de €s i que el monument esta ubicat en la ciutat en que, ara que es època de pluges, no pot sortir ningú a carrer per les inundacions que provocades per la inexistència de clavegueres i canalització d’aigües.

Gracies Samba m’han entrat encara mes ganes de presentar avui aquesta compilació.


Gracies a Villa Maria

9 d’oct. 2010, 12:39 publicada per Andreu campanario ponga   [ actualitzat el 9 d’oct. 2010, 12:52 ]


Villa Maria em va mostrar, nomes arribar, que ja es  un espai per el Coneixement i que ja te vida. la vida que ha agafat ja alló que un dia va estar en la Zona de la Imaginació, desprès en la zona de la realització, elegint materials, elegin equip i tenir com primera visió la millora del paisatge de les  Meravelles de la Vall d’Aro.

Em va ajudar a focalitzar mes, Paco instal·lador de la ADSL de Movistar, parlant sobre els seus treballs en l’empresa, com d’altres  en la que les operadores de Telefonia  esternalitzen  els serveis  de instal·lació i de tots els processos del seu negoci que no son Cor Business

Un dels  dos tocs  finals el van donar Orlando i Xavi viatjant junts en la Memòria  de cadascú,veiem les imatges que cadascú tenia o recordava de com era Villa Maria tot just fa 30 dies una gran valla de cupressos 46 morts i 32 que han sobreviscut al canvi. Les imatges de tots els que hi ha col·laborat en treure 3 tones de branques i arbres amb algun tros verd la resta marró brut, com s’ha revitalitzat  , amb el ferro i la fusta, la herba i els arbres, la terra i les pedres 

L’últim toc  el va donar alguns dels passatges de les Conclusions que treu  Susan George en el seu llibre “Sus crisis Nuestras Soluciones”. Els que tenen a veure sobre la creixent complexitat de les nostres societats, que les civilitzacions son mortals, y la criticicitat autoorganitzada. L’exemple mes simple ho mostra la pila de sorra amb una pendent pronunciada. Si cau un altre gra en la pila, augmenta d’inestabilitat. De tant en tant un gra pot provocar un moviment de poca importància , però no passa res fins que per fi un sol gra mes desencadena un  allau  important i el sistema es reajusta, la pendent de la pila serà menys pronunciada, es recompondrà en un estat mes estable. 



un espai per el Coneixement i que ja te vida


Gràcies al Google viatjo (navego)

9 d’oct. 2010, 12:17 publicada per Andreu campanario ponga

Gràcies al Google viatjo (navego) i viatjo a altres zones de la meva actual “ampliació de Memória”, facil, asequible, util i divertida.

Al voltant de dos quarts de set ,

em va sorgir com una mena de energia, energia que va a començar a créixer , vinga créixer. Va petá i va surgir com una mena de pou de petroli, del que lo mateix sortien ideies que emocions, xorros de il·lusió em venien a la Memòria , les divers èpoques de la meva vida. M’en vaig voler imaginar quan vaig néixer a la Lactància en la Gran Via amb les vegades que he aconseguit que la Txonita, la meva mare Revivint amb mi coses sobre el pasat, es divertidíssim escoltar-la, veure le i sempre hi ha ries en aquestes tertulies,  a ella li encanta “explicar ventis” que diuen alguns  i a mi m’ha donat molta informació, molt coneixement i moltes coses en que pensar.

No eren les set i ja tenia un llapis i la meva MolesQuin vermella, vaig imaginar que bo que seria compilar alguns núvols de aquesta mena de firmament de il·lusions que vinc construint.

Viatgo a la Memòria i veig el que he viscut des de Abril 2006, en que, de nou em fan fora de una empresa relacionada amb un banc, en aquest cas el Sercopyme de Banesto una mena de SIC, pero en la Xarxa

M’estic mes estona en la zona de la Memòria on estan les conclusions de haver treballat, de ser empresari i de ser autònom en 42 dels meus 59 anys.

 Una estona mes en una encantadora zona de la Memòria o estic en Villa Maria, amb la Uma la setmana “santa” de aquell 2006, recent despatxat del que em donava uns €s cada mes i pensant en aconseguir “per pagar” i viure a partir d’aquell moment

Tertúlies amb Uma i amb la Maica que em van portar a La Memòria, zones plenes de motius que em van ajudar a veure que no era gens bo, per Uma, ni per a mi, ni per la majoria de les bones persones del meu voltant i del mon mundial, treballar per els desalmats, construir los eines, donant los idees per gestionar i estendre els “seus negocis” animant los i engrescant los a ampliar les seves xarxes, les seves cortes els seus seguidors, fent , a sobra, pedagogia entre els seus  visirs, nobles i entre aquells que volen ser com ells,   

Vaig agafar un núvol,  el Núvol de les Gracies i vaig PENDRE UNA DECISISÓ  presentar el dilluns la meva compilació

Vaig començar a imaginar que bo potser per moltes persones construir el seu Núvol de les Gracies, que bo que es que es persones convertissin la informació en coneixement i que bo seria per ells disposar de ell gracies a la Xarxa, Gracies al Google, Gracies a les seves eines.

Vaig llegir las bases, la data límit i e va venir frases, preguntes, les metes

Eren les 8 i les frases, preguntes meves, preguntes que em farien altres havien acaparat la meva atenció i les Zones de la Memòria tan ben relacionades, amb aquella brillantor i tan vives s’omplien de foscor, de una forma progressiva.

Es veritat no tindré temps, es dilluns, en una plica, 3 copies, una muntanya i tens que fer alló de Villa Maria, els números, la transferència al Orlando, les factures del segur per enviar al Cele. Em semblava que lo lògic i raonable fos que oblides el tema

També es veritat  nomes es compilar, ja esta tot fet que es a la tarda del dilluns , podré imprimir ho. No tens tonner (ara m’estic aixecant)

De nou el pou comença a treure il·lusions , a mostrar la seva energia

Sembla com si parles i fa pensar que viatjar al Nuvol de les Gracies es gratis i la gent no ho sap, es mes, ja se’n ocupen els desalmats que sembli que no es un espai, la Memòria , que entri en la cadena de productivitat

 Viatjar al Núvol de Les Gracies es per tot hom i en el Nuvol de Les Gracies esta l’anima.

Eduard Punset diu que l’anima esta al cervell, per tant si el Nuvol de les Gracies esta en la Memòria , vol dir aixó que el Nuvol de les Gracies es la part mes important del cervell.

Dos cuarts de nou i la decisió esta presa faré la compilació, la imprimiré a la impremta del carrer Industria , la ficaré en una capsa de cartró que será la Plica i tinc un cap de setmana.

Vaig decidir també no dir ho a ningú amb el que tenia de perill perque nomes estava compromès amb mi , però el pou nomes feia que dirli als llapis que anotes alguns dels components del núvol, una mena de guió.

Li vaig dir a mi abuelito, que li semblava, li vaig preguntar i llavors el pou va començar a bullir amb una configuració diferent, bullia com ara ho faria un volcá, constanment.

A les 9 ja havia canviat el Xip , que si les Tertulies, que si los enQüentros, que si la Gent Gran i com trobar nous canals per impulsar la activitat dels comerços, de com publicar models per l’impuls de la Vall d’Aro, de les Valls de Catalunya, del Turisme de com fer millores sencilles en l’atenció sanitària de Pare Claret, de com fer jugar a Gaudi, On son les Gracies de Gracia i on esta la Sal de Gijón que diu la campanya del Ajuntament que es la Sal de Asturias,

El follon que tenia entre mans m’aconsellava que pares que em deixes de compilacions i que em dediques a resoldre les equacions que porta la necessitat de tenir ingressos recurrents. I la compilació va agafar el nom de projecte per fer.

Vaig anant centrant el foco, durant els 101 Km. Des de La Nova Gràcia a Villa Maria la pluja ,

Vaig seguin centrant el foco amb els millors inspiradors , mi barrio , la rumba blanca., Los angeles son necesarios  el Gato Perez, el Maresme, el mar, la Selva , l’Empordá, La Vall d’Aro

Fins i tot el cotxe que m’havia deixat “niquelat” el Jordi em van tornar a posar les ulleres del futur i l’importancia de les Gracies del pasat en la construcció de UN ALTRE MON I tot em deia que ES POSIBLE .

Viatgo a la Memòria i veig el que he viscut des de Abril 2006

Tertúlies amb Uma i amb la Maica que em van portar a La Memòria

que bo que es que es persones convertissin la informació en coneixement

Vaig llegir las bases, la data límit i e va venir frases, preguntes, les metes

Eduard Punset diu que l’anima esta al cervell, per tant si el Nuvol de les Gracies esta en la Memòria , vol dir aixó que el Nuvol de les Gracies es la part mes important del cervell.

Una bona estona de la matinada

9 d’oct. 2010, 12:11 publicada per Andreu campanario ponga   [ actualitzat el 9 d’oct. 2010, 12:17 ]


Una bona estona de la matinada, amb una bona cafetera, un plaer  per les emocions,   imatges que es relacionen , records de situacions en que les bones persones fan moltes i petites coses que, juntes, espitjant allò que va quedar  en dir se la Transició.

En totes les zones de la Memòria van sorgint frases, titulars de diaris, els dit informatius de la radio i la tele,  aquells que ens estimaven  deien “mira ara que fan aquests peluts” , mentre,  els des almats, tractaven de evitar ho tot  amb amenaces, contaminació informativa, ideologica i ames feien servir  tots aquells aparells que tenien, les seves armes,  que van fer, feien i cada dia fan tant de mal a aquells que ells volen o poden.

Tornen les imatges del acte del Cipri, torna a sortir en Salvat, quan el felicito per la seva càlida,  natural i excel·lent   conducció del acte, mentre ens estretavem la ma i  es preparava per posar se el casc per pujar a la moto que tenia aparcada en Les Rambles.

Em falta en mi Memoria dades i, m’en vaig amb un atre memoria que avui també es meva i de tots l’Internet i em tira una mà el Google, un aliat per la localització que esta dins aquesta gran Memoria col·lectiva al acces de tot hom.

Les dades de la Memoria no es veien ve, els anys , els mesos, no estaven clars i em va picar “la curiositat” vaig agafar el meu telefon mobil i em vaig “conectar”

entro al Google i pregunto per COS cordinadora de Organitzacions Sindicals (en castellà ho pregunto).

Em surt el Cipri i Angel Rozas un Gegant, es com li vist sempre, el veia un Gegant a les manis del Partit, El veia un Gegant en  alguna de les festes , barbacoes o sardinadas,  que muntava  la Maruja, El veia un Gegant quan xerravem amb camarades, companys i amics a Les diverses edicions de La Festa de Treball.

Al Àngel el continuo veient i vaig sentir  fa pocs anys quan vam veure tots dos que erem veïns en el carrer Roger de Flor amb Industria 

amb una bona cafetera, un plaer  per les emocions,   imatges que es relacionen , records de situacions


1-5 of 5