Cesarea va escollir Manresa, algú els havia parlat de les seves persones, de les possibles oportunitats i ella sabia que si tornaven a Tolosa tots acabarien malament. Ho havia vist al llarg de la seva deambulada demanant clemència per el seu fill Andrés, durant l’any que el van retenir  condemnat a mort. Sabia que tornar a Tolosa estava ple de perills i amb l’ajut de Aurea, va ajuntar a tots els que quedaven i va escollir Manresa.

Gracies  a Manresa que encara que portaven la por al cos van veure i sentir  els suports, ajuts i solidaritat de les persones, dels veins i botiguers del carrer Escodines de els llavors empresaris del textil . Manresa es va mostrar acollidora i van començar una nova vida tractant d’oblidar, en la mida del posible aquell mal son i seguin les orientacions que Andres sempre emanava en les seves cartes des de la preso “ “amá di a  los niños no guarden rencor”

Tolosa no era un bon destí i Manresa va ser la millor terra de acollida, la millor elecció

Cesarea sabia que Andrés havia entrat en el penal de Burgos sense cap motiu mes que el de defensar el govern legal de la República i la democràcia i havia anat a recollir el seu cos en el terra el dia que li portava un pastis per el seu cumpleanys

Cesarea sabia que Andres Subtil, marit de la seva filla Aurea, com un fill per ella, també va ser assassinat per els mateixos motius.

Cesarea sabia que a Vicente el van assassinar en l’hospital de campanya en el que estava convalescent de petites ferides que li van fer en la defensa del Naranco de Bulnes.

Cesarea sabia que Elicio, el seu marit havia desaparegut i no sabien com. Sabia que Manolo estava desterrat.

Aurea havia anat a buscar els petits a Sant Ettiene en França on el matrimoni hispano – frances  Andrés i Fina i els seus fills Josep Maria, Salvador i Andrés son mereixedors de les millors Gracies de la Ponguita, Txonita per l’acollida que els van fer a ella  amb 12 anys i a  Ramon i Agustin mes petits

Se que Catalunya està plena de Terres  per  acollir-te

Des de petit he escoltat dins la meva família comentaris d’agraïment a Manresa, a les seves persones, per la manera en que van acollir a a quest grup de refugiats. Durant els primers primers anys he pasat  moltes temporades alli i recordo amb molt de carinyo situacions que m’ho han mostrat.

Gacies al llocs de Manresa que sempre m’han inspirat : La piscina, el cine, la pastisseria dels merengues, el casino on el tio Manolo jugava a ping pon, la estació del tren, el riu on anavem a jugar i fer algunes merendoles, Montserrat , el Congost, Penjamo i altres indrets que estan vius en la meva Memoria

Un lloc em porta records excepcionals i en la memoria tinc la textura de les mitges negres  de la abuelita,  La Cova on anava amb ella  a berenar i li feia massatges en les cames que sempre li feien mal: sana que sana culito de rana si no curas hoy curas mañana. Em semblava que era metge amb  els primers anys de la meva vida.

Gracies a les Persones que sempre m’havien mostrat alegria i diversió, la senyora Margarita una pagesa que vivia abaix i tenia un pati que em semblava grandios ple de gallines i cunills. Als amics i amigues del tio Ramon que ens acompanyaven els diumenges a Radio Barcelona, al programa “la Comarca nos visita” en el estudi Toreski de la emisora en el carrer Casp. Sempre em donaven alguns dels premis que els hi donaven