Gracies als primers educadors

9 d’oct. 2010, 13:04 publicada per Andreu campanario ponga   [ actualitzat el 9 d’oct. 2010, 13:08 ]

Gracies a Don Alberto, Don Rafa, Don Tomas i Don Feliciano, els professors de la Academia Avellaneda que havia importat de Teruel i Granada, la Señorita Pilar una falangista malisima   vaig aprendre algunes coses

Gracies a Don Alberto vaig apendre  a aguantar 10 i 12 palmetades en cada ma per parlar

Gracies a Don Tomas, a escribir amb lletra petita “no hablaré en clase” moltes vegades, de fet era com una mena de impresora que sempre feia el que deiem “las veces” per els meus amigs .

Gracies a Don Feliciano, vaig aprendre a suportar una maleta plena de llibres de genolls a sobra de la taula del pupitre de la primera fila , em deien el ranita i era mes prim i petit que la maleta i en aquelles quasi hores de suplici vaig sentir la força dels companys, el Bartolo i el Roberto que sempre m’ajudaven a aguantar-la.

Gracies al padre Carlos, el capella que venia a la Academia Avellaneda a fer catequesis,  vaig saber  que tenia fimosis , m’ho deia cada dimecres quan em feia anar a la parròquia de Santa Engracia, deia que tenia molt bona lletra, em feia escriure coses i sempre acabava la sessió amb  una mena de auscultació que acabava amb el diagnòstic “tens encara fimosis” . Jo no sabia que era això de la fimosis  però li dono les Gracies al meu  Bartolo que va venir un dia amb mi a la parròquia i no se que li va dir al padre Carlos que a se’m va curar. Per cert l’any pasta Gracies a la Seguretat Social em van intervenir en la Fundació Puigvert, en la consulta i quiròfan del seguro clar.



Comments