Les Gracies com educador

9 d’oct. 2010, 12:59 publicada per Andreu campanario ponga   [ actualitzat el 9 d’oct. 2010, 12:59 ]


Gracies a les oportunitats que vaig tenir com Educador i per el que em van ensenyar els meus i les meves alumnes

Gracies a Luis Miguel Palacios vaig poder tenir les primeres experiencies en el mon de l’ensenyament, dins un equip Hoyuela, Leiva, Alonso, Palacios i jo

Gracies a OFASEM , una escola en el carrer Balmes que va ser de les primeres en incorporar en el seu cataleg de cursos els cursos de programació, gracies al Luis Mi que em va col·locar per  donar cursos els dissabtes a la tarda, era un ingres interesant que junt amb les hores i primes per fer nits cada fi de mes en la Saenger, em donaven uns ingressos interesants i fora de lo normal en el meu voltant,  fins a les cinc i quart treballava, a la nit  anava a classe al Institut Ausias March a la ciutat universitària.

Gracies al director del Instituto Fich que em va donar lo oportunitat de que dones classes disabtes a la tarde amb mes ingressos que els que rtreia a Ofasem i que havia aconseguit per un anunci a La Vanguardia, els sistema habitual  per trobar una feina millor.

Havia aconseguit la feina donar uns cursos de COBOL, era el primer que aquesta escola situada en la Via Laietana, devant l’IBM, feia.

Durant el mati del primer dissabte em vaig estar preparant el que donaria al curs, era a la tarda quatre hores i mitja i començava a les quatre.

Entre casa a la Via Julia i el carrer Arago a l’alçada del TeleExpress, en la cantonada de Lluria, dins el meu Renault 4L , Sansonete I, ja havia dit tot el que havia preparat per dir en 4 hores i mitja. Em va entrar una tremolina. Vaig aparcar, vaig pujar al Institut i li vaig dir al director que s’havia equivocat, que jo no era el seu professor.

Va ser taxatiu, em va dir “baixi  al carrer, prenguis una copa de cognac i el vull aqui en 10 minuts”. Gracies per aquesta instrucció i per el to en que me la va donar. Vaig baixar al bar al costat de l’IBM, on preníem habitualment cafès, vaig demanar una copa de cognac, erala primera en la meva vida, jo prenia llet fins i tot amb la paella.

Gracies a les mes de 30 persones que  hi havia a la classe que em van mostrar els atractus de ensenyar, tots ells mes grans que jo, clar tenia 18 anys, eren gent del mon de la salut, la banca, el mon farmacèutic i laboratoris. Vaig agafar la pissarra, el director em mirava des de la porta, com per garantitzar que no marxava, a les 8 i mitja em va venir a dir “Senyor Campanario es la hora”, tots els alumnes s’havien divertit i  ja tenien ganes que féssim la segona classe.



Comments