"educadors" superiors

9 d’oct. 2010, 13:02 publicada per Andreu campanario ponga   [ actualitzat el 9 d’oct. 2010, 13:03 ]
Les Gracies a aquells que estaven al voltant de la meva educació “superior”


Recordo que no hi havia gaires facilitats per que els treballadors o que veniem de families sencilles, accedisim als estudis , batxillerat superior i especialment a La universitat.

Els cursos nocturns i de  o de tarde estaven plens de empleats de banca i seguros, que surtien a les tres i era normal que l’empresa els pagues la carrera

Gracies als objectius dels ideòlegs del Ministeri d’educació de l’època que no es van atrevir a imposar el “números clausus” en la Universitat a Catalunya i que van trobar el mateix resultat fent que les dates de entrega de es notes de COU fossin posteriors a les dates de matriculació a la majoria de les facultats. Vaig tenir l’oportunitat de conèixer al professor Fabia  Estape, llavors rector de l’Universitat de Barcelona

Gracies a Fabian Estapé que em va explicar en el seu despatx a la Universitat que no havien pogut fer coincidir les dades de matriculació de La universitat amb l’entrega de les notes dels alumnes de COU de nocturn per que “ara ja ho portaven amb els ordinadors”.

Gracies a aquesta trampa i sobretot gracies a les sensacions que em va mostrar la conversa amb l’Estapé,  vaig decidir estudiar cada tarda amb el meu amic Juan Maria Cuadros el Marxisme, en un bar i per el nostre conte. Ens ajuntavem cada dia a les 7 i fins a les 10 estudiàvem sobre llibres de Oscar  Lange, Marx, i d’altres el Marxisme a la nostre manera, seguint el nostre propi disseny instruccional.

Uns anys mes tard i ja en tercer d’econòmiques i Gracies  a Eduard Serra, catedràtic de Economia de Empresa que no em va deixar seure a la tarima del professor en una de les primeres classes desprès del tancament que es va fer a totes les facultats durant la meitat del curs.

La classe estava plena , no hi havia cap seient i gran part dels alumnes estava fora del aula, vaig veure que hi havia espai en la tarima de la seva taula, em va dir que ahí no podia estar i , despres de uns minuts de reflexió, vaig decidir mentre sortia cap el carrer que no tornaria a anar a estudiar en una Universitat on la gent nomes anava per aconseguir un títol i tot allò que ensenyava ja era obsolet, que el llibre del Lipsey  que parlava sobre el capitalisme , no encaixava  en el nostre país per que el capitalsme encara no havia aparegut.Que alló que ensenyaven sobre  la Comptabilitat, estava superat per el que feiem a la Saenger



Comments