els Núvols de Les Gracies

3. El arma perdida està, en la Memòria, en una zona que ben podíem anomenar  els Núvols de Les Gracies

El núvol de Les Gracies 


El núvol de Les Gracies de petit 

El núvol de Les Gracies de noi aquelles que t’ajuden a construir la teva autoimatge

Les Gracies de perdre la pubertat i fer se un ofici

Em va pujar la autoestima i vaig agafar unes dosis de responsabilitat

Les Gracies de la primera feina els sis mesos de meritori

Les Gracies de que en el CPD no hi haguessin  senyors ni senyorites i tot hom es deia de tu. Jo estava encantat

Les Gracies a aquells que estaven al voltant de la meva educació “superior”

La IBM em va mostrar la ciutat mes enllà de casa de la iaia a prop de la Plaça Espanya


"educadors" superiors

9 d’oct. 2010, 13:02 publicada per Andreu campanario ponga   [ actualitzat el 9 d’oct. 2010, 13:03 ]

Les Gracies a aquells que estaven al voltant de la meva educació “superior”


Recordo que no hi havia gaires facilitats per que els treballadors o que veniem de families sencilles, accedisim als estudis , batxillerat superior i especialment a La universitat.

Els cursos nocturns i de  o de tarde estaven plens de empleats de banca i seguros, que surtien a les tres i era normal que l’empresa els pagues la carrera

Gracies als objectius dels ideòlegs del Ministeri d’educació de l’època que no es van atrevir a imposar el “números clausus” en la Universitat a Catalunya i que van trobar el mateix resultat fent que les dates de entrega de es notes de COU fossin posteriors a les dates de matriculació a la majoria de les facultats. Vaig tenir l’oportunitat de conèixer al professor Fabia  Estape, llavors rector de l’Universitat de Barcelona

Gracies a Fabian Estapé que em va explicar en el seu despatx a la Universitat que no havien pogut fer coincidir les dades de matriculació de La universitat amb l’entrega de les notes dels alumnes de COU de nocturn per que “ara ja ho portaven amb els ordinadors”.

Gracies a aquesta trampa i sobretot gracies a les sensacions que em va mostrar la conversa amb l’Estapé,  vaig decidir estudiar cada tarda amb el meu amic Juan Maria Cuadros el Marxisme, en un bar i per el nostre conte. Ens ajuntavem cada dia a les 7 i fins a les 10 estudiàvem sobre llibres de Oscar  Lange, Marx, i d’altres el Marxisme a la nostre manera, seguint el nostre propi disseny instruccional.

Uns anys mes tard i ja en tercer d’econòmiques i Gracies  a Eduard Serra, catedràtic de Economia de Empresa que no em va deixar seure a la tarima del professor en una de les primeres classes desprès del tancament que es va fer a totes les facultats durant la meitat del curs.

La classe estava plena , no hi havia cap seient i gran part dels alumnes estava fora del aula, vaig veure que hi havia espai en la tarima de la seva taula, em va dir que ahí no podia estar i , despres de uns minuts de reflexió, vaig decidir mentre sortia cap el carrer que no tornaria a anar a estudiar en una Universitat on la gent nomes anava per aconseguir un títol i tot allò que ensenyava ja era obsolet, que el llibre del Lipsey  que parlava sobre el capitalisme , no encaixava  en el nostre país per que el capitalsme encara no havia aparegut.Que alló que ensenyaven sobre  la Comptabilitat, estava superat per el que feiem a la Saenger



Gracies a IBM

9 d’oct. 2010, 13:01 publicada per Andreu campanario ponga   [ actualitzat el 9 d’oct. 2010, 13:24 ]


La IBM em va mostrar la ciutat mes enllà de casa de la iaia a prop de la Plaça Espanya

Gracies a la IBM, on anava a fer cursets des de les fitxes perforades fins als primers llenguatges de programació dels primers S/360 de IBM,  a la Plaça Urquinaona, vaig començar a bellugar me per la ciutat,

Gracies a la Beatriz Bogth, una exuberant i simpàtica  cubana que sabia de tot al voltant dels aparells de la IBM, Gracies a Beatriz vaig aprendre les bases de la informàtica, encara es avui i recordo alguns dels conceptes que em va ensenyar. Gracies  Entic Gràcia am el que vaig anar als primers cursets l’Enric era un music i una persona encantadora i Gracies a ell vaix saber  on era la Plaça Sant Jaume, on anàvem a fer un Frankfurt en els descansos dels curset de la IBM.

Gracies a Carles Balet, un analista de l CTI vaig coneixer el barri alt de la ciutat, em va deixar varies vegades el seu apartament a General Mitre per que anes amb la meva “amiga” i el Paco i a Mari Cruz i el pedro  la Manolita, Gracies als quals vam coneixer moltes coses de les relacions entre els nois i les noies en moltes ocasions i amb les diversees excursions i estances  A Cadaques i Port de la Selva, ames de la carretera de les igues.

Gracies a Moncho un galeg que era mestre i em va ensenyar els atractius de la poesia i de alguns dels poetes franceços mes novedosos.

Les Gracies als  mes educadors

Gracies al professor de mates en cinqué al Institut vaig aprendre a estimar les Matematiques i Gracies al professor de ciencies la bilogia i la genetica



Les Gracies com educador

9 d’oct. 2010, 12:59 publicada per Andreu campanario ponga   [ actualitzat el 9 d’oct. 2010, 12:59 ]



Gracies a les oportunitats que vaig tenir com Educador i per el que em van ensenyar els meus i les meves alumnes

Gracies a Luis Miguel Palacios vaig poder tenir les primeres experiencies en el mon de l’ensenyament, dins un equip Hoyuela, Leiva, Alonso, Palacios i jo

Gracies a OFASEM , una escola en el carrer Balmes que va ser de les primeres en incorporar en el seu cataleg de cursos els cursos de programació, gracies al Luis Mi que em va col·locar per  donar cursos els dissabtes a la tarda, era un ingres interesant que junt amb les hores i primes per fer nits cada fi de mes en la Saenger, em donaven uns ingressos interesants i fora de lo normal en el meu voltant,  fins a les cinc i quart treballava, a la nit  anava a classe al Institut Ausias March a la ciutat universitària.

Gracies al director del Instituto Fich que em va donar lo oportunitat de que dones classes disabtes a la tarde amb mes ingressos que els que rtreia a Ofasem i que havia aconseguit per un anunci a La Vanguardia, els sistema habitual  per trobar una feina millor.

Havia aconseguit la feina donar uns cursos de COBOL, era el primer que aquesta escola situada en la Via Laietana, devant l’IBM, feia.

Durant el mati del primer dissabte em vaig estar preparant el que donaria al curs, era a la tarda quatre hores i mitja i començava a les quatre.

Entre casa a la Via Julia i el carrer Arago a l’alçada del TeleExpress, en la cantonada de Lluria, dins el meu Renault 4L , Sansonete I, ja havia dit tot el que havia preparat per dir en 4 hores i mitja. Em va entrar una tremolina. Vaig aparcar, vaig pujar al Institut i li vaig dir al director que s’havia equivocat, que jo no era el seu professor.

Va ser taxatiu, em va dir “baixi  al carrer, prenguis una copa de cognac i el vull aqui en 10 minuts”. Gracies per aquesta instrucció i per el to en que me la va donar. Vaig baixar al bar al costat de l’IBM, on preníem habitualment cafès, vaig demanar una copa de cognac, erala primera en la meva vida, jo prenia llet fins i tot amb la paella.

Gracies a les mes de 30 persones que  hi havia a la classe que em van mostrar els atractus de ensenyar, tots ells mes grans que jo, clar tenia 18 anys, eren gent del mon de la salut, la banca, el mon farmacèutic i laboratoris. Vaig agafar la pissarra, el director em mirava des de la porta, com per garantitzar que no marxava, a les 8 i mitja em va venir a dir “Senyor Campanario es la hora”, tots els alumnes s’havien divertit i  ja tenien ganes que féssim la segona classe.



1-3 of 3